Els mesos previs a les eleccions generals, els que ens dediquem a la demoscòpia vam sentir sovint que aquesta vegada les enquestes ho tenien fàcil. Tots els sondejos donaven per fet que el PP guanyaria folgadament les eleccions a Espanya i els resultats han confirmat les principals prediccions: una majoria absoluta del PP, la derrota més important del PSOE i un notable increment del vot de la resta d'opcions.
Ara bé, la certesa que hi havia a Espanya no es traslladava a Catalunya, donat que la majoria de sondejos alertaven de canvis significatius en el mapa electoral, cosa que podia generar alguna sorpresa. Això sí, totes les enquestes indicaven unes mateixes tendències, que s'han acabat confirmant: una important davallada del PSC, una pujada de CiU, el PPC i ICV-EUiA i un sosteniment a la baixa de les posicions d'ERC. Ara bé, cap de les estimacions publicades va donar com a guanyadora la federació nacionalista i una bona part preveia una ajustada disputa entre CiU i el PP pel segon lloc, sempre per darrere del PSC.

Una anàlisi a posteriori de les enquestes ens ajuda a entendre com s'ha produït aquest tsunami en el mapa electoral català, sense deixar de tenir en compte la incidència que la campanya electoral hagi acabat tenint. No podem oblidar que, segons el darrer baròmetre del CEO, un 30% dels electors decideixen el vot durant la campanya, fet que significa que més d'un milió i mig d'electors no sabien exactament quin seria el seu vot quinze dies abans del 20-N. Aquesta indecisió pren més força davant d'un escenari de canvi i incertesa, que era precisament el clima dominant a Catalunya abans de les eleccions.

Repassant les previsions s'observa, en primer lloc, que el PSC no només no va mobilitzar en favor seu els seus votants del 2008 indecisos, sinó que aquests van acabar en un altre partit, especialment CiU, o en la abstenció. Els socialistes, en les generals anteriors, havien obtingut més vots prestats que mai, i això explica que la seva derrota sigui més accentuada a Catalunya que en cap altre lloc de l'Estat. També és per això que les estimacions, tot i la forta davallada pronosticada, es van quedar curtes.

En segon lloc, totes les enquestes preveien uns resultats ajustats entre CiU i el PP i finalment la diferència entre ambdós ha estat de gairebé de nou punts. La marea blava anunciada a nivell espanyol sembla haver inflat els indicadors relatius al PP a Catalunya. El tradicional vot ocult del PP no ha existit en aquestes eleccions i els estimadors multiplicadors, que tradicionalment funcionaven, no eren necessaris en aquesta ocasió, com sí que ho havien estat en eleccions anteriors.

Amb CiU ha passat el contrari que amb el PP. L'increment que s'estimava per a la coalició nacionalista era més moderat, però en canvi tenia més fortalesa. Ja avisàvem en l'enquesta que EL PERIÓDICO va publicar el 14 de novembre que CiU se situava segona en intenció directa de vot, però primer en vot decidit. De les diverses ocasions en què GESOP ha utilitzat aquests dos indicadors, és la primera vegada que el primer partit en l'un i l'altre no coincideix. De fet, el mateix indicador posa de manifest una menor solidesa en la intenció de vot no només del PSC sinó també del Partit Popular.

En canvi, els resultats tant d'ICV-EUiA com d'ERC han respost al que s'estimava. Les últimes setmanes les enquestes ja anunciaven una millora significativa de les expectatives dels republicans en comparació amb el que es preveia mesos enrere. I també pronosticaven un increment significatiu del suport als ecosocialistes, que han recollit una part dels desencantats del PSC.

L'examen de les anàlisis prèvies als comicis resulta molt interessant perquè ens permet matisar les interpretacions i valorar l'impacte de les campanyes de cada partit i els seus candidats en els resultats finals. També són molt útils per treure conclusions sobre els tipus de canvis que s'han produït. Avancem-ne algunes. 1. La victòria de CiU és fruit de la fidelitat dels seus votants i dels vots cedits o retornats del PSC. 2. La derrota del PSC ha beneficiat pràcticament tots els seus adversaris, especialment la federació nacionalista, però també el PP i ICV-EUiA, així com l'abstenció. 3. El vot anti-PP a Catalunya s'ha continuat mobilitzant, però s'ha dispersat entre diverses alternatives enlloc de concentrar-se en una. 4. La força de les opcions sense representació (partits minoritaris, vots en blanc i vots nuls) reafirma l'existència d'un cert malestar, especialment entre els més joves, segment en què és possible que sumin més vots que més d'una de les forces polítiques que han obtingut representació.

Aquests patrons que han caracteritzat el canvi polític a Catalunya el 20-N ja s'havien expressat en les eleccions autonòmiques i municipals que s'han celebrat en els darrers dotze mesos. Amb les generals es tanca un cicle electoral, que haurem de veure com evoluciona a mitjà termini, un cop cadascuna de les forces polítiques hagi fet l'adequada reflexió sobre els resultats.

Àngels Ponts és directora de GESOP. També firma l'article Daniel Solís, del mateix gabinet.