ÀREA COL·LEGIATS/DES: accedir
COM COL·LEGIAR-SE
L'INFOCOLPIS
Envia'ns el teu correu electrònic si vols rebre el butlletí del Col·legi.
RECOMANEM
BLOC 'ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT'
BLOC 'ÀMBITS DE POLÍTICA I SOCIETAT' [+]
MÀSTER EN TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ SOCIAL APLICADA (TISA)
MÀSTER EN TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ SOCIAL APLICADA (TISA) [+]
PSIKERED[+]

20/09/2010
Immigració: assignatura pendent de l'esquerra

Autor: Lluís Pérez - Blocaire de Ciència Política
Font: CRÒNICA
Enllaç:  http://www.cronica.cat/opinion/Lluis_Perez/Immigracio_assignatura_pendent_de_lesquerra

A començament del segle XX, no eren pocs els comentaristes polítics que preveien l'adveniment d'una Europa controlada per la socialdemocràcia, la única força política en condicions per competir electoralment en un escenari dominat per la introducció del sufragi universal. El raonament era simple: si les dretes representaven la burgesia i la socialdemocràcia les classes treballadores, per una simple qüestió numèrica la socialdemocràcia acabaria per guanyar elecció rere elecció sense gairebé oposició.

No cal dir que el pronòstic anava en gran mesura equivocat. Les dretes europees, que semblaven destinades al fracàs permanent amb la introducció del sufragi universal, van aconseguir fer-se amb una ampla base electoral tot fent seu el vot de les classes mitjanes. Unes classes mitjanes que objectivament sortien afavorides amb el programa reformista de la socialdemocràcia, però que sovint van decantar la balança en favor de la dreta degut a l'explotació, per part d'aquesta darrera, de dos filons electorals: l'anticomunisme, d'una banda, i la xenofòbia antisemita, per una altra.

Avui, sembla com si la història tornés a repetir-se. Arreu d'Europa, l'extrema dreta aconsegueix fer forat als parlaments mentre els partits socialdemòcrates semblen trobar-se en franca retirada, justament enmig d'una crisi que ha donat la raó els qui avisaven que la retirada de l'Estat a l'economia estava anant massa lluny. L'últim cas l'hem vist a Suècia, bastió socialdemòcrata en que per segona vegada en una dècada les dretes han obtingut majoria al parlament nacional, i en que per primer cop ha aparegut una formació xenòfoba a la cambra. Cosa que ens posa sobre la pista d'una de les paraules clau que poden ajudar a entendre el retrocés del centreesquerra a nivell europeu: immigració.

La immigració és, des de fa anys, una de les grans assignatures pendents de l'esquerra europea. Una issue de primer nivell en que l'actitud dels partits progressistes ha oscil•lat entre el complet allunyament de les seves bases electorals, amb consignes a l'estil dels "papers per tothom", i l'acceptació amb la boca petita del discurs i la praxi de la dreta. Entre voler tractar el tema amb el lliri a la mà, i voler-lo ignorar per veure si es resolia sol, les esquerres europees en general han deixat a les mans de la dreta una arma tan perillosa a nivell social com efectiva a nivell electoral. Una arma de la que ja fa temps que no només se n'aprofiten els neofeixistes a l'estil de LePen o Josep Anglada, sinó les dretes europees en conjunt.

Per descomptat que aquest no és l'únic repte pendent de l'esquerra. En moltes altres issues, com el sistema fiscal o la regulació del món laboral, el centreesquerra europeu ha deixat de tenir un discurs propi i diferenciat per acabar comprant, amb la boca petita, el de la dreta. Però no hi ha dubte que també la immigració és un tema que fa mal, i de fet molt de mal, a les expectatives electorals de les esquerres. De manera que en comptes d'eludir el tema en la mesura que poden, els partits de centreesquerra haurien de començar a parlar-ne, i molt, des d'un discurs allunyat tant dels tòpics de la dreta dels "papers per ningú" com dels de l'esquerra dels "papers per tothom".

Tot plegat requereix, entre d'altres coses, abandonar l'estereotip de que aquells qui voten opcions conservadores per por a la immigració són, sense excepció, racistes sense remei. De ben segur que d'aquests n'hi haurà uns quants entre el seu electorat, però cal obrir els ulls i adonar-se que moltes persones de posicions bàsicament progressistes en tots els aspectes (des dels drets dels i les homosexuals fins el sistema fiscal), mantenen no obstant, enfront de la nova immigració, una actitud que va des de la por dissimulada fins el rebuig frontal. Des de la formació de guetos en que pobresa, delinqüència i immigració apareixen lligades a ulls de la ciutadania, fins les clàssiques anècdotes sobre ajuts socials que un autòcton perd en favor d'un immigrant, existeixen molts motius, reals o percebuts, pels quals gent d'ampla i honesta sensibilitat progressista acaben comprant el discurs de la dreta en matèria d'immigració.
 
No només és necessari que el centreesquerra basteixi un discurs propi sobre immigració, sinó que és possible. El que comporta, com tot a la vida, són costos. És possible explicar que si falten ajuts socials no és per culpa de la immigració, sinó dels retalls d'impostos als rics; però això significa enfrontar-se als poderosos. És possible explicar que és la pobresa, i no la immigració, el que comporta l'augment de la delinqüència; però això significa apostar fort per la redistribució de la riquesa (i per tant, ficar-se de nou amb els rics), a més de prendre's seriosament la lluita contra els delictes quotidians, que finalment són els que la gent normal pateix i els que més ràpidament s'associen amb la immigració. I és possible, finalment, defensar la llibertat de la comunitat musulmana (no només la immigrada) per construir centres de culte enfront de la pressió dels intolerants, però sempre i quan el centreesquerra tingui clar que la laïcitat es defensa per igual enfront de l'integrisme catòlic que de l'islàmic. I que no és pitjor el tancament de l'Església Catòlica enfront de l'avortament que el de determinats sectors de l'Islam enfront de l'emancipació femenina.
 
Sóc de la opinió que la ciutadania, al contrari del que se sol assumir, no reclama bocs expiatoris, sinó un relat coherent que expliqui d'on venen els seus problemes, els reals i els percebuts, i quines solucions es poden aportar. Fins ara, aquest relat coherent (però fals) l'ha aportat la dreta: si hi ha més delinqüència i menys protecció social és per culpa de l'immigrant, i per tant limitant els drets civils i socials de la població immigrada tot quedarà arreglat. Si se li suma l'espantall de l'integrisme islàmic, que ha ocupat el lloc que abans era propi del comunisme a l'hora d'explicar contes de por a les classes mitjanes, l'equació anti-immigrant queda completa, al servei de les expectatives electorals de la dreta. És hora, doncs, que el centreesquerra europeu trenqui aquest cercle viciós i passi a l'ofensiva. Per la seva pròpia supervivència, però també per evitar que Europa torni 80 anys enrere.


Imprimir
Roger de Llúria, 155-157, entresòl 1a | 08037 Barcelona | T: 932 414 122 | F: 932 002 209 | A/E: colpis@colpis.cat | Avís Legal |  Disseny web