Notícies
L’Europa actual sembla incapaç de donar resposta a les amenaces i els reptes del present: els fantasmes de l’autoritarisme i la xenofòbia reapareixen, l’estat del benestar retrocedeix i la solidaritat i el respecte pels drets humans s’afebleixen. Aquesta percepció d’una vella Europa mancada d’energia i d’idees es veu reforçada per les projeccions demogràfiques d’una població cada vegada més envellida, a la qual sovint es culpa del gir conservador que ha pres el continent. Quines lliçons del passat podrien donar-nos les claus per bastir les noves utopies? Des d’on arribaran les noves avantguardes? El cicle de conferències vol donar veu a diferents punts de vista sobre com cal afrontar el futur d’Europa.
El tret de sortida el donarà el pròxim 6 de febrer el poeta, escriptor i assagista romanès Mircea Cărtărescu, que ens parlarà dels límits del projecte europeu en la conferència “L’Europa que tinc al cap“. Les categories per definir Europa s’apliquen tant des de dins com des de fora del continent; però segons Cărtărescu, aquests matisos no capten què significa veritablement, ni són capaços de definir la diversitat d’Europes. El sentit cal trobar-lo en els grans escriptors com Kafka, Proust, Grass o Cervantes. Al cap i a la fi, diu, la seva Europa té la forma del seu cervell, els seus contorns defineixen el seu pensament, i el seu pensament no reconeix les fronteres. La conferència serà presentada per Vicenç Villatoro.
L’actual edició del Debat de Barcelona està dedicada al record de Zygmunt Bauman, que va traspassar el proppassat mes de gener.