EL PODER DE L’ESPECTACLE: LA GEOPOLÍTICA DELS GRANS ESDEVENIMENTS

En la segona col·laboració amb el programa Cafè Europa, hem volgut parlar sobre la geopolítica de l’espectacle. Fins a quin punt la geopolítica condiciona avui els espectacles que consumeixen milions de persones arreu del món? Eurovisió, els Jocs Olímpics, la Super Bowl, el Mundial de futbol o fins i tot la rua dels campions de Lliga. Cada vegada són més els grans esdeveniments de masses que, més enllà de l’entreteniment, es converteixen en escenaris de disputa política, projecció internacional i expressió de conflictes globals.

Quin pes té la geopolítica en els espectacles? Ha augmentat en els últims anys? Hi ha diferències en la instrumentalització de l’esport i la cultura? Vam intentar donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes, durant una hora de debat.

Per fer-ho, vam comptar amb el llicenciat en Comunicació Audiovisual, productor de ràdio i col·laborador a programes com “El Món a Rac1” o “La Primera Pedra”, Jordi Ramos; així com amb el doctor en Relacions Internacionals i en Ciències de l’Educació i l’Esport, Raül Romeva; la responsable de la Comissió de Relacions Internacionals del Colpis, Dèbora Miralles; i la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats.

La geopolítica en la cultura 

La primera part del programa va estar centrada en la incidència de la política en els espectacles culturals. Un tema que ha estat a l’agenda pública darrerament, sobretot, arran de la no participació de cinc països a Eurovisió (Espanya, Irlanda, Països Baixos, Islàndia i Eslovènia), com a protesta per la presència d’Israel.

Jordi Ramos, qui cobreix el certamen des de l’any 2019 i va publicar el llibre “Eurovisió”, on exposava les connexions catalanes amb el festival, ho té clar: “Darrere dels grans espectacles sempre hi ha hagut política. Sembla que han estat deslligats, però no és així”.

De fet, va afirmar que “Eurovisió ha estat polític des del minut zero. Ho ha estat tota la vida”. El llicenciat en Comunicació audiovisual i productor de ràdio va recordar com, ja a la primera edició del certamen internacional, va haver-hi dues cançons que parlaven del nazisme i com s’havia guanyat la guerra. 

Els conflictes geopolítics, per tant, sempre han estat presents al festival: la Guerra dels Balcans, la disputa entre Turquia i Grècia per Xipre, la invasió de Rússia a Ucraïna… Els exemples són múltiples i, tot i que últimament se l’està acusant especialment, la UE de Radiofusió sempre s’ha mantingut al marge i no ha pres mesures davant determinades situacions.

El primer bloc del pòdcast va acabar amb aquesta reflexió de Jordi Ramos: “L’espectacle sempre ha estat molt polititzat. Potser tenim la sensació que ara ho està més que mai, però jo ho interpreto perquè ara tenim més exposició que mai”.  I va afegir que “el festival d’Eurovisió, tècnicament, visualment i en l’àmbit d’espectacle és increïble. Però geopolíticament mai havia estat tan interessant com ara mateix”.

El poder de l’esport 

Després del debat cultural es va passar a parlar sobre la geopolítica en els espectacles esportius. Un tema que es va introduir amb una reflexió de Nelson Mandela, amb qui Raül Romeva es va mostrar d’acord: “L’esport té el poder de canviar el món. Té el poder d’inspirar, té el poder d’unir a la gent com poques altres coses… Té més capacitat de crear esperança que els governs”.

El doctor en Relacions Internacionals i en Ciències de l’Educació i l’Esport va assegurar que són moltes les similituds entre la incidència política en la cultura i l’esport, donat que són disciplines germanes, sobretot des del vessant de l’espectacle. “Sempre que hi ha un element de competició, hi ha un altre element important que és la identitat. Aquesta combinació d’emocionalitat i identitat fa que un espectacle, més enllà de l’entreteniment, comporti necessàriament, una mirada política o sociopolítica”.

Raül Romeva va exposar com la connexió entre política i esport existeix des del circ romà, i va recordar un cas especialment clar i rellevant, com són els Jocs Olímpics de Berlín, l’any 1936. El Partit Nacionalsocialista Obrer i Hitler van aprofitar l’esdeveniment per fer un “desplegament brutal de la seva ideologia” i, al mateix temps, blanquejar i legitimar la dictadura. Un missatge, evidentment, polític.

Aquest exemple resulta encara més rellevant, pel fet que, el mateix dia que van inaugurar-se els Jocs Olímpics de Berlín, havia de començar l’Olimpiada Popular a Barcelona. Un esdeveniment on el missatge era totalment oposat i on destacaven els valors del republicanisme i antifeixisme. Finalment, no es va celebrar, perquè, un dia abans, el 17 de juliol de 1936, va començar la Guerra Civil.

Aquesta presència geopolítica a l’esport també és forta avui dia i mostra d’això va ser el Mundial de Qatar 2022. Una aposta de poder i narrativa, on, en paraules de Raül Romeva, “el país volia netejar la seva imatge feudal i, al mateix temps, apostar per una nova via econòmica, ja que el petroli s’acaba”.

El segon bloc del pòdcast va concloure amb el següent raonament de Raül Romeva: “Hi ha tres elements que afecten els espectacles: “Poder, storytelling, i sobirania o governança”. A més, va afegir que “l’esport, com la cultura, és un vector. Que transporta els valors de qui el crea, de qui l’explica, de qui participa i de qui el consumeix”.

La responsabilitat individual 

Els tertulians van debatre a la part final del programa sobre la importància política de les figures mediàtiques com els artistes o esportistes. Jordi Ramos i Raül Romeva van concordar en què, qualsevol persona que té un micròfon, per a bé o per a mal, emet un missatge. I aquest missatge té una connotació social, política de gran magnitud.

De fet, ambdós van assegurar que determinades celebritats tenen més accés internacional que alguns líders polítics. “Obre més portes al món ser president del Barça que ser president de la Generalitat”, va afirmar Raül Romeva.

Tot i això, tothom té el poder de canviar les coses. La responsabilitat individual és important i, tot i que per ella mateixa val poc, sumades totes valen molt.

Com sempre, al capdavant del programa el nostre company sociòleg, l’Aran Solé. Aquest videopòdcast ha estat emès divendres 29 de maig de 2026, de 9 a 10 h, al 106.9FM de Ràdio Catalana de la Cultura i l’Esport.

MIREU AQUEST VIDEOPODCAST

TOTS ELS PODCASTS AL NOSTRE CANAL D’IVOOX