LA DEGANA DEL COLPIS, LA DRA. LÍDIA ARROYO, PARTICIPA AL DIÀLEG ‘CAP A UN FEMINISME TRANSFORMADOR’

El passat 20 de maig va tenir lloc al Palau Macaya el diàleg Cap a un feminisme transformador, amb una conferència a càrrec de María Ángeles Durán, catedràtica de Sociologia, escriptora i pionera en la renovació de la ciència introduint la perspectiva de les dones. Posteriorment va tenir lloc una taula rodona amb la degana del Colpis, la Dra. Lídia Arroyo Prieto, juntament amb María Jesús Chaparro-Egaña, sociòloga, i Gloria Elena Rendón Toro, antropòloga. Va moderar l’acte Sara Berbel Sánchez, Doctora en psicologia social escriptora i assesora estratègica pel lideratge i el benestar organitzatiu.

En aquest diàleg, acte de tancament ‘De les Sufragistes a la IA’, es van tractar diversos temes, des l’economia de les cures, el control de l’esfera digital fins a la revisió de les masculinitats. L’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries ‘Dones per al Futur’ va cloure unes jornades de reflexió sobre la necessitat de combatre les noves formes d’un patriarcat tecnològic, de mercat i relacional.

Noemí Llorenç, membre de l’associació organitzadora, va llançar una reflexió abans de donar pas a la ponència de la Catedràtica María Ángeles Durán, on va recordar la naturalesa de la nostra organització col·lectiva: «La cultura és l’últim estat d’una emoció. Les emocions generen actituds, les actituds col·lectives creen un clima, i aquest clima transforma la cultura».

El motor invisible de la vida: valorar l’economia de les cures. Maria Ángeles Durán

Un dels moments més emotius i profunds de la jornada va ser durant el reconeixement a la trajectòria de la reconeguda sociòloga i economista María Ángeles Durán.

Sònia Guerra, secretària general de Feminisme del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, va lloar i reconèixer el treball de Durán. “Les cures han suposat treball invisible que històricament s’ha exigit a les dones de manera altruista i gratuïta a causa de la divisió sexual del treball. Treball el qual no s’ha reconegut ni remunerat.”

La Dra. Durán, desplegant dades aclaparadores del mateix Institut Nacional d’Estadística, va posar sobre la taula una realitat numèrica esfereïdora: el treball de cures no remunerat que es realitza a les llars espanyoles equival conceptualment a 28 milions de feines a jornada completa. Per comprendre la magnitud de la tragèdia de la invisibilitat, la xifra supera amb escreix la totalitat de la població activa ocupada en el mercat de treball del país, que se situa al voltant dels 22 milions de persones.

«La regla fonamental en les llars és la donació, no el diners; en canvi, el mercat es regeix per un intercanvi on cap empresa farà res que no li aporti un benefici», ens va recordar la catedràtica, alertant del perill de trasplantar les lògiques del capitalisme pur a la sostenibilitat de la vida humana.

De la utopia democràtica a la captura algorítmica

El segon gran eix de debat va abordar la transició des de les pioneres sufragistes fins a la irrupció de la Intel·ligència Artificial.

Durant l’acte Sara Berbel i la degana del Colpis, la Dra. Lídia Arroyo van recordar amb certa nostàlgia l’esperança dels primers anys de la dècada del 2000, quan des de l’activisme social i el ciberfeminisme es conceptualitzava internet i l’esfera digital com una nova àgora democràtica i alternativa on introduir discursos i agendes contrahegemòniques fora del control dels grans grups de comunicació tradicionals. 

La realitat del 2026, però, és molt diferent. Els espais públics digitals han estat, gairebé per complet capturats i privatitzats per mega corporacions tecnològiques globals que acumulen avui més poder d’influència cultural i control de dades que alguns Estats nació fins i tot.

El debat va evidenciar com aquestes estructures amaguen la desigualtat sota discursos buits de diversitat moderna. 

Les conclusions extretes dels tallers són demolidores en aquest sentit: els algoritmes es nodreixen de dades humanes prèvies que ja estan profundament contaminades pels biaixos de gènere de qui els dissenya. 

Malgrat aquest escenari descoratjador, la degana del Colpis va reivindicar amb determinació la resistència de xarxes ‘hacktivistes’ feministes que planten cara i demostren que la tecnologia pot i ha de ser reeducada i reentrenada des de valors profundament humans i igualitaris. 

De les identitats masculines a les relacions de poder

La Dra. Arroyo ens va assenyalar la paradoxa que suposa que l’obertura dels homes cap a l’expressió de la vulnerabilitat o el treball emocional no es tradueix necessàriament en relacions quotidianes més equitatives.

S’ha advertit amb especial èmfasi de com la «manósfera» (manosphere) digital actua de catalitzador de relats d’un suposat “patiment masculí”, aconseguint capitalitzar i transformar de manera perversa la pèrdua de privilegis històrics dels homes en un discurs de victimització o opressió masculina.

 «Hi ha un risc flagrant en reinterpretar el patriarcat com si fos un problema exclusivament per als homes, desplaçant el malestar de les dones de l’eix de l’anàlisi», s’ha reflexionat, posant el focus en com la gestió del malestar masculí acaba convertint-se sovint en una nova tasca i deures exigits a la paciència política de les mateixes dones.

Es va concloure que el veritable repte del feminisme contemporani no passa merament per reformar o maquillar de forma superficial les identitats dels homes sinó per l’única via realment transformadora: la alteració radical de les relacions estructurals de poder.

En aquesta sentit, la degana del Colpis va cridar a l’acció  «Deixem els algoritmes i les tecnologies i parlem més. Tornem a les teories, tornem a llegir». Segons ella, la lluita feminista hauria de mirar per ocupar les posicions de poder si volen fer front tant als actuals com als propers reptes, deixant a banda diferències doctrinals com van fer en el seu dia les Sufragistes a la Convenció de Seneca Falls el 1848. Al cap i a la fi, tots els feminismes cerquen un mateix objectiu: fer més fàcil el món de les nenes que venen i deixar en herència un món més just.

Cloenda

En la intervenció institucional que va obrir pas al tancament oficial, es va recordar que venim d’un fil històric molt llarg que uneix Olympe de Gouges a la Revolució Francesa amb la Segona República o la Conferència de Beijing. Tot i això, la construcció del futur requereix accions urgents. Com les que han proposat les ponents de la taula rodona.

Per exemple la sociòloga María Jesús Chaparro-Egaña s’esforça per a dissenyar i aconseguir dur a terme polítiques d’igualtat a empreses encara que a vegades tingui que fer “dolços” aquest discursos per a que siguin assumits.

L’antropòloga Gloria Rendón crea espais segurs per a dones que venen de diferents contextos amb l’intenció d’incloure-les, de donar-lis veu i d’oferir-les un espai on puguin tractar temes difícils i incòmodes.

La Degana del Colpis i doctora en Sociologia Lídia Arroyo adverteix dels riscos que comporten les noves tecnologies per al feminisme i ensenya vies per a cuidar el feminisme, sobre tot en l’àmbit universitari.

En aquest acte celebrat al Palau Macaya s’ha demostrat, precisament, que aquestes sessions no han estat només diagnòstics intel·lectuals.

Han estat una declaració d’intencions, un espai segur on assumir que els drets de les dones són, en essència, la definició irrenunciable dels drets humans.

Per davant queda el gran repte transversal manifestat en les jornades: el de construir i protegir un feminisme complex, conscient de la seva memòria històrica, un feminisme unit que sàpiga transitar de la teoria a l’acció per canviar, definitivament, les regles del joc de la societat

Aquest acte de cloenda ha servit per dibuixar un full de ruta clar: el feminisme contemporani no es pot limitar a la trinxera de la resistència o a defensar els drets ja conquerits. Ha de ser, per definició, transformador, audaç i capaç d’interpel·lar les estructures de poder en l’era dels algoritmes i la desafecció col·lectiva en augment degut a la pol·larització promoguda per discursos d’extrema dreta els quals invisibilitzen les lluites diàries de les dones.