MASTERCLASS: ‘IA I DADES ALGORÍTIMIQUES DES DE LA PERSPECTIVA DECOLONIAL FEMINISTA’. AMB PAULA CÁCERES

El passat 21 de maig el Colpis va acollir una nova masterclass en el marc del nostre Postgrau La perspectiva de gènere interseccional a les polítiques públiques i projectes. Sota el títol ‘IA i dades algorítmiques desde la perspectiva decolonial feminista’, aquesta masterclass va anar a càrrec de Paula Cáceres, periodista i Màster en Acció Solidària Internacional per la Universitat Carlos III de Madrid. Especialitzada en la investigació del racisme i les seves conseqüències, va ser presidenta de SOS Racismo Madrid. Forma part del projecte AlgoRace, un projecte que investiga la relació de la IA i les tecnologies amb la reproducció del racisme, i és columnista a mitjans com El Salto, Pikara Magazine i El País.  

En aquesta Masterclass presentada per Lídia Arroyo, la sociòloga Paula Cáceres proposa la interseccionalitat com a teoria crítica social per a impugnar la “zona del no-ésser” digital i obrir escletxes de resistència en l’esfera pública.

Durant la sessió, Paula Cáceres va animar a les professionals del sector públic i de l’àmbit social a utilitzar la interseccionalitat no com una simple llista de comprovació identitària, sinó com una “teoria crítica social” capaç de qüestionar de soca-rel el funcionament i la producció de les desigualtats

Mirada sobre la tempesta digital que suposa l’IA

En una societat contemporània captivada pel vertigen de la Intel·ligència Artificial (IA), s’imposa una aturada reflexiva que vagi més enllà del discurs tecnològic de moda. Ens trobem en un moment on conceptes com el ‘deep learning’ operen com a infraestructures opaques que decideixen, classifiquen i segmenten la ciutadania, reproduint inèrcies estructurals de fons.

Sota aquest context d’urgència analítica, la presentació de la Dra. Lídia Arroyo va situar el marc conceptual d’una sessió tan necessària com incòmoda: obrir la caixa de Pandora dels sistemes algorítmics sota una mirada decolonial i feminista. Arroyo va convidar a aprofitar el bagatge de les polítiques de gènere com a palanca per eixamplar el focus cap a la justícia racial, connectant el passat amb els reptes del present.

L’algortime com a mirall de la colonialitat

Lluny de ser un simple error de programació reeducable amb fulletons de bones intencions, el racisme i el patriarcat operen en el cor del sistema com a estructures fundacionals. La ponent principal, la sociòloga Paula Cáceres, va recordar que la governança algorítmica participa de la mateixa lògica extractivista i de control social heretada de la colònia. Útilitzant la metàfora de l’Hydra —on el patriarcat, el capitalisme racial i la supremacia blanca es co-construeixen—, Cáceres va evidenciar com la IA perpetua una piràmide jeràrquica que situa la blancor com el referent indiscutible d’humanitat.

Aquesta dinàmica amaga la “colonialitat del poder, del saber i de l’ésser”, una fractura latent des de 1492 que divideix el món en dues esferes: la “zona de l’ésser” (amb drets i agència) i la “zona del no-ésser” (sotmesa a l’exclusió juridicoburocràtica). Avui, eines liberals com la meritocràcia serveixen per a tranquil·litzar consciències, esborrar els horrors històrics i assumir una falsa ‘tabula rasa’ que oculta els privilegis de partida. Respecte al caràcter sistèmic de l’opressió, Cáceres va advertir: “La representativitat té un límit que és bàsicament que sempre és institucional, mai és estructural”.

Aliances i alternatives

Com a alternativa, Cáceres va instar a ocupar el sistema generant petites “fissures” epistemològiques. Va proposar recuperar la interseccionalitat com una teoria crítica social —en la línia de Patricia Hill Collins o Nira Yuval-Davis— per activar la imaginació política.

D’entre les respostes pràctiques, va destacar la doloritat. en contraposició a una sororitat abstracta que sovint oblida les variables de classe i raça, la doloritat es teixeix com una xarxa d’aliances polítiques i afectives a través del reconeixement del patiment compartit i de les experiències de minorització. És des d’aquesta carnalitat conscient on es pot transformar el com fem les intervencions socials per convertir-les en veritables vectors d’alliberament col·lectiu.

Si la IA s’està desplegant per automatitzar el futur, la nostra responsabilitat és evitar que el que s’automatitzi per sempre més sigui la violència del nostre passat colonial.