TAULA RODONA: LA XINA, ELS CAMINS D'UN NOU IMPERI

El Col·legi va acollir una interessant taula rodona sota el nom “La Xina, els camins d’un nou imperi”. Una primera incursió per part de la nostra entitat en el continent asiàtic que va tenir com a convidats a dos grans coneixedors de la Xina, Eugeni Bregolat, ex ambaixador espanyol en aquest país durant 10 anys i el Dr. Sean Golden, director de l'Institut d’Estudis Internacionals i Interculturals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En un temps en què creix l’interès dels ciutadans espanyols per aprendre xinès per sobre inclòs de l’oferta actual d’aquest idioma al nostre país i, en un moment d’acostament per part del gegant asiàtic cap a l’aprenentatge de la nostra experiència política i social durant el període de la transició, la Xina demana ser coneguda i compartir coneixements.

Uns dels debats més ferris en l’actualitat gira entorn la predicció dels efectes que tindrà per a l’equilibri de l’ordre mundial l’emergència d’aquesta superpotència. Tant Bregolat com Golden van coincidir en què el món ja ha viscut situacions similars abans, precisament amb un dels que avui se senten més amenaçats davant aquest ressorgiment, els Estats Units. No obstant això, i segons van apuntar, l’anàlisi del Banc Mundial al respecte és categòric: “La Xina ha aconseguit en una generació el que li ha costat segles a d’altres societats”.

Però més enllà de l’evolució assolida durant els darrers 30 anys, Eugeni Bregolat va apuntar alguns dels greus problemes a què s’enfronta el país, com ara la reforma de la banca pública, l’atur, la creixent diferència de rendes entre classes socials, la corrupció, la manca de consum intern, els problemes mediambientals o les carències en matèria de Drets Humans, per cintar-ne alguns. No obstant això, l’ex ambaixador es va mostrar optimista amb la capacitat de la classe política xinesa per a resoldre aquests problemes, i va comparar la Xina d’avui amb la situació que es viu a Corea del Nord, on l’accés als mòbils, internet o mitjà de transport privat esdevé una quimera per als seus ciutadans.

Paraules prohibides
Malgrat tot paraules com democràcia, Dalai Lama o Tíbet són vetades a l’accés a Internet per part del govern xinès. Com a contrapartida, l’Estat només controla avui un terç dels medis de producció, en detriment de l’anterior situació de monopoli, fet que allibera els xinesos del jou que suposa cobrar el seu sou directament del govern, segons va apuntar Eugeni Bregolat.

La conclusió d’ambdós ponents apunta a què Xina viu en una contradicció que la situa entre episodis com els transcorreguts durant les setmanes prèvies als Jocs Olímpics de Pequín, i entre un avenç demostrable de les llibertats individuals, col·lectives i empresarials, dirigit a crear un estat ric i fort.

Segons Eugeni Bregolat, si l’economia de mercat no ha estat contrària al socialisme xinès, la democràcia tampoc tindria per què ser-ho.