La primera ponent a intervenir va ser la periodista Núria Ribó, que centrà la seva intervenció en analitzar l’ìmpacte mediàtic de la campanya. Al parer de l’excorresponsal de TVE als Estats Units, la campanya estigué molt més centrada en les personalitats de Donald Trump (un home ‘outsider’) i de Hillary Clinton (una dona ‘insider) que no pas en els seus programes i la seva futura capacitat de gestió. Una campanya que en el cas de Trump, segons Ribó, venia marcada pel fet que ni ell mateix es donava possibilitats de guanyar, per la qual cosa el resultat electoral fou una sorpresa per a ell i el seu equip.

Tot seguit fou el torn de Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, que se centrà en analitzar les variables sociodemogràfiques que varen permetre la victòria del candidat del Partit Republicà o, millor dit, la desfeta de Clinton. I és que, per més sorprenent que pugui semblar, Donald Trump recollí un 45% dels sufragis d’aquelles persones amb estudis universitaris. Per contra, Hillary Clinton no fou capaç de mobilitzar de manera suficient aquells col·lectius que tradicionalment voten de forma massiva els Demòcrates, que són per aquest ordre els afroamericans, els jueus, els asiàtics i les dones. Finalment, Torrens relativitzà aquest tipus de dades, apuntant que els discursos populistes apel·len a l’insconscient dels electors, a la seva part més emocional.

Finalment fou el torn del periodista Ramon Rovira, que valorà les perspectives de futur del mandat de Donald Trump. Així, el també excorresponsal de TV3 a Washington apuntà que, en el cas d’una persona sense experiència política, un indicador explicatiu pot ser qui nomenava en el seu equip de confiança i en aquest cas, segons Rovira, les dades no ens permeten ser gaire optimistes. Rovira analitzà en aquest sentit les prospectives en diversos àmbits (immigració, inversions en obra pública, nomenaments al Tribunal Suprem) i, sobretot, emfasitzà els canvis que podrien tenir lloc en la política internacional, sobretot pel que fa a aliances amb forces euròfobes i d’extrema Dreta, les relacions amb Rússia i l’OTAN i al Pacífic.